EL NACIMIENTO DE DON MANUEL. APROPIACIÓN DEL LLIBRE DELS FEITS Y DESVANECIMIENTO URBANO EN EL LIBRO DE LAS TRES RAZONES

  • Federico J. Asiss-González, Universidad Nacional de San Juan / Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas , Argentina

Resumen


El pasaje que narra el nacimiento prodigioso de don Manuel, contenido en el Libro de las tres razones, es uno de los de más difícil filiación dentro de la historiografía castellana. Para solucionar esta laguna, buscamos establecer sus relaciones hipotextuales con la cronística de la Corona de Aragón. En particular, en el presente artículo, analizaremos las influencias del Llibre del feits en la composición ficcional juanmanuelina, a través de las coincidencias y desplazamientos operados.

Por medio de ellos, don Juan Manuel convirtió una ficción regia catalano-aragonesa del siglo XIII en un dispositivo eficaz de legitimación y exaltación de un linaje nobiliario castellano; y, en el proceso, borró las manifestaciones urbanas del mesianismo de Jaime I, para exaltar un vínculo entre el infante don Manuel y la divinidad, sin confirmación urbana o nobiliaria alguna.

  • APA
  • MLA
  • Como citar este artículo
Asiss-González, F. (2024). EL NACIMIENTO DE DON MANUEL. APROPIACIÓN DEL LLIBRE DELS FEITS Y DESVANECIMIENTO URBANO EN EL LIBRO DE LAS TRES RAZONES. Intus - Legere Historia, 18(1), 41-64. doi:https://doi.org/10.15691/%x
Asiss-González, Federico J.. "EL NACIMIENTO DE DON MANUEL. APROPIACIÓN DEL LLIBRE DELS FEITS Y DESVANECIMIENTO URBANO EN EL LIBRO DE LAS TRES RAZONES." Intus - Legere Historia [En línea], 18.1 (2024): 41-64. Web. 1 sep. 2024

Referencias


• Alfonso X, Siete Partidas [facsímil], Glos. de Gregorio López, Boletín Oficial del Estado, Madrid, 1974.

• Aurell, Martín, Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213), Publications de la Sorbonne, París, 1995.

• Autor, «El Libro de las tres razones y la cronística aragonesa (s. XIV)», En la España Medieval, vol. 47, 2024 (en prensa).

• Baura García, Eduardo, «Beatriz de Suabia: su vida y su influencia en los reinados de Fernando III y Alfonso X», Alcanate. Revista de estudios alfonsíes, nº 11, 2018-2019 (pp. 61-96). https://hdl.handle.net/11441/145939.

• Bautista, Francisco y Alves Moreira, Filipe, «Para a tradição textual da Crónica de 1344: dois manuscritos da versão original», Zeitschrift für romanische Philologie, vol. 137, nº 1, 2021 (pp. 183–216). DOI: https://doi.org/10.1515/zrp-2021-0006.

• Beltran de Born, «Puois lo gens terminis floritz», ed. Riquer, Martín de, Los Trovadores. Historia, literatura y textos, Ariel, Barcelona, 2011, doc. nº 133 (pp. 709-715).

• Benítez Guerrero, Carmen, La imagen del rey en la cronística castellana: Propaganda y legitimación durante la primera mitad del siglo XIV, Ediciones de La Ergástula, Madrid, 2013.

• Bernat Desclot, Crònica, Ed. Coll i Alentorn, Miquel, Edicions 62, Barcelona, 1982.

• Catalán, Diego, La épica española: nueva documentación y nueva evaluación, Fundación Menéndez Pidal, Madrid, 2001.

• Cingolani, Stefano Maria, «Memòria, llinatge i poder: Jaume I i la consciència històrica», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, nº 19, 2008 (pp. 101-27). DOI: 10.2436/20.1001.01.30.

• Cingolani, Stefano Maria, Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crónica, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2006.

• Cossío Olavide, Mario, «El Libro de las tres razones, obra ‘estoriada’», Translat Library, vol. 3, nº 3, 2021. DOI: https://doi.org/10.7275/6e6d-ga26.

• Delpech, François, «La naissance de Jacques I d’Aragon : histoire, légende, mythe et rituels», ed. Étienvre, Jean-Pierre, La Légende: Anthropologie, histoire, littérature, Casa de Velázquez – Universidad Complutense, Madrid, 1989 (pp. 69-101).

• Delpech, François, Histoire et Légende. Essai sur la genèse d’un thème épique aragonais (La naissance merveilleuse de Jacques I le Conquerant), Publications de la Sorbonne, París, 1993.

• Dérens, Jean-Arnault, «La cathédral et la ville : Maguelone et Montpellier (XIIIe-XIVe siècle)», Cahiers de Fanjeux, nº 30, 1995 (pp. 97-117). https://persee.fr/doc/cafan_0575-061x_1995_oct_30_1_2026.

• Deyermond, Alan, «Cuentos orales y estructura formal en el Libro de las tres razones (Libro de las armas)», Don Juan Manuel. VII centenario, Universidad de Murcia – Academia Alfonso X el Sabio, Murcia, 1982 (pp. 75-87).

• Entwistle, William, The Arthurian Legend in the Literature of the Spanish Peninsula, J. M. Dent & Sons Ltd., Londres-Toronto, 1925.

• Ferrer i Mallol, María Teresa, «Las crónicas reales catalanas», coord. Sarasa Sánchez, Esteban, Monarquía, crónicas, archivos y cancillerías en los reinos hispano-cristianos: siglos XIII-XV, Instituto Fernando el Católico, Zaragoza, 2014 (pp. 77-144).

• Funes, Leonardo, «La blasfemia del rey Sabio: itinerario narrativo de una leyenda (Primera parte)», Incipit, nº 13, 1993 (pp. 51-70).

• Funes, Leonardo, «La crónica como hecho ideológico: el caso de la Estoria de España de Alfonso X», La corónica, nº 3, 2004 (pp. 69-89). DOI:10.1353/cor.2004.0047.

• Funes, Leonardo, «La leyenda de la blasfemia del Rey Sabio: revisión de su itinerario narrativo», e-Spania, nº 25, 2016. DOI: https://doi.org/10.4000/e-spania.25873.

• García Herreo, María del Carmen, Los jóvenes en la Baja Edad Media. Estudios y testimonios, Institución ‘Fernando el Católico’ – Excma. Diputación de Zaragoza, Zaragoza, 2018.

• Genette, Gèrard, Palimpsestos: la literatura en segundo plano, Taurus, Madrid, 1989.

• Giménez Soler, Andrés, Don Juan Manuel. Biografía y estudio crítico, Tip. La Académica, Zaragoza, 1932.

• González Jiménez, Manuel, Fernando III el Santo. El rey que marcó el destino de España, Fundación José Manuel Lara, Sevilla, 2006.

• Hauf i Valls, Albert, El Llibre dels feits. Aproximació crítica, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Valencia, 2012.

• Hiley, David, Western Plainchant: A Handbook, Oxford University Press, Oxford, 1993.

• Huges, Andrew, Medieval Manuscripts for Mass and Officer. A guide to their organization and terminology, Toronto University Press, Toronto, 1982.

• Jaime I, Llibre dels Fets del rei En Jaume. Vol II. Text i glossari, ed. Bruguera, Jordi, Editorial Barcino, Barcelona, 1991.

• Jenkins, Ernest, The Mediterranean World of Alfonso II and Peter II of Aragon (1162-1213), Palgrave Macmillan, Nueva York, 2012.

• Juan Manuel, «Libro de las armas», ed. Blecua, José Manuel, Obras completas. Vol. I, Gredos, Madrid, 1982 (pp. 117-40).

• Juan Manuel, «Libro de los estados»», ed. Blecua, José Manuel, Obras completas. Vol. I, Gredos, Madrid, 1982 (pp. 191-502).

• Juan Manuel, «Libro enfenido»», ed. Blecua, José Manuel, Obras completas. Vol. I, Gredos, Madrid, 1982 (pp. 141-190).

• Kinkade, Richard, Albores de una dinastía: la vida y los tiempos del infante Manuel de Castilla, Instituto de Estudios Albacetenses «Don Juan Manuel», Albacete, 2019.

• Lacarra, María Jesús, Don Juan Manuel, Editorial Síntesis, Madrid, 2006.

• Lamaitre, Jean-Loup, «Un inventaire des ornaments liturgiques et des livres de l’église Notre-Dame-des-Tables à Montpellier (6 septembre 1429)», Journal des savants, nº 1, 2003 (pp. 131-164). DOI : 10.3406/jds.2003.1664.

• Laumonier, Lucie, «Corps saints et dévotion aux reliques à Montpellier à la fin du Moyen Âge», Cahiers de Fanjeux, nº 53, 2018 (pp. 413-438). DOI: 10.3406/cafan.2018.2294.

• Le Blévec, Daniel, «Las ordres religieux et la ville : Montpellier (XIIe – XIVe siècle)», Cahiers de Fanjeux, nº 44, 2009 (pp. 203-220). DOI : 10.3406/cafan.2009.1972.

• Le Blévec, Daniel y Granier, Thomas (comps.), L’evêque de Maguelone aun Moyen Âge. Actes de la Journée d’études du décembre 2001, Publications de Montpellier III, Montpellier, 2005.

• Lindley Cintra, Luis Filipe, Cronica Geral de Espanha de 1344. Vols. I-IV, Academia Portuguesa de História, Lisboa, 1951-1990.

• Lomax, Derek, «El padre de don Juan Manuel», Don Juan Manuel. VII centenario, Universidad de Murcia – Academia Alfonso X el Sabio, Murcia, 1982 (pp. 163-76).

• Maiso González, José y Lagunilla Alonso, Juan, «Carrión en el Cantar de Mío Cid, Julio de 2007: 800 aniversario del manuscrito de Per Abbat», Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, n° 78, 2007 (pp. 343-368).

• Martin, Georges, «Alphonse X maudit son fils», Atalaya - Revue d'études médiévales romanes, nº 5, 1994 (pp. 151-79).

• Molina Figueras, Joan, «Légende et image. Jacques Ier d’Aragon et la création d’un mythe historiographique et visuel de la monarchie (13e-14e siècles)», ed. Cortijo Ocaña, Antonio, Chivalry, the Mediterranean and the Crown of Aragon, Juan de la Cuesta Hispanic Monographs, Newark, 2018.

• Pedro Marsilio, Opera omnia: Liber Gestorum, Epistola ad Abdalla. Corpus Christianorum. Continuatio Medievalis 273, Ed. Biosca Bas, Antoni, Brepols, Turnhout, 2015.

• Propp, Vladimir, Morfología del cuento, Akal, Barcelona, 1985.

• Ramón Muntaner, Crònica I, Ed. Gustà, Marina, Edicions 62, Barcelona, 1979.

• Ramos Nogales, Rafael, «Notas al Libro de las armas», Anuario Medieval, n° 4, 1992 (pp. 172-90).

• Riquer, Martín de, Llegendes històriques catalanes, Quaderns Crema, Barcelona, 2000.

• Rubio y Lluch, Antoni, Documents per l’Historia de la cultura catalana mig-eval, vol. 1, Institut d'Estudis Catalans. Palau de la Diputació, Barcelona, 1908.

• Ruiz, María Cecilia, Literatura y política: el Libro de los Estados y el Libro de las Armas de don Juan Manuel, Scripta Humanistica, Maryland, 1989.

• Smith, Damian, «The Conception of James I of Aragon and its Literary Consequences», Revista chilena de estudios medievales, nº 12, 2017 (pp. 8-17). https://revistas.ugm.cl/index.php/rcem/article/view/161/pdf.

• Soldevila, Ferran, «Prefaci a la crònica de Ramon Muntaner», Les quatre grans Cròniques, Editorial Selecta, Barcelona, 1971 (pp. 89-101).

• Soldevila, Ferran, Els primers temps de Jaume I, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1968.

• Tasis, Rafael, La vida d’en Ramon Muntaner, R. Dalmau ed., Barcelona, 1964.

• Toral Peñaranda, Carolina, «El olivo y el aceite en la Biblia», Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, n° 21, 1959 (pp. 51-101).

• Vianna, Luciano, El significat històric de la tradicio textual del Llibre dels fets. Tesis doctoral, UAB, Barcelona, 2014. https://www.tdx.cat/bitstream/10803/286322/2/ljv1de1.pdf.

• Vidal, Henry-Jean, «La paroisse Saint-Firmin de Montpellier (XIIIe-XVe siècles)», Cahiers de Fanjeux, nº 25, 1990 (pp. 69-84). https://persee.fr/doc/cafan_0575-061x_1990_oct_25_1_1992.

• Vindel Pérez, Ingrid, Crónica de 1344. Edición y estudio. Vol. I. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. https://www.tdx.cat/handle/10803/386537.


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 4.0 Internacional.